Ir al contenido principal

Entradas

Cures de l'auxiliar d'infermeria en el ancià institucionalitzat.

Procediments relacionats amb la higiene dels ancians  – Mantenir l’habitació neta, ordenada i ventilada.  – Cura i higiene del llit.  – Cura i higiene de l’ancià.  Aquest aspecte és especialment rellevant ja que els aporta el benestar personal i de foment de la seva autoestima.  Resulta fonamental transmetre’ls la necessitat de mantenir una bona imatge i higiene personal.  – Manteniment de la pell hidratada per prevenir l’aparició d’úlceres per decúbit i ferides.  Procediments relacionats amb la nutrició – Administració de menjars tenint en compte les dificultats que hi pugui haver en cada cas.  – Alimentació amb sonda nasogàstrica o parenteral col·laborant amb el personal d’infermeria.  Procediments relacionats amb l’eliminació  – Observació de la freqüència i tipus de deposicions.  – Administració d’ènemes.  – Observació de la diüresi.  – Col·laboració en els procediments de sondatge. ...
Entradas recientes

Cures del nounat. Lactància materna

Lactància materna   L’alimentació és la base fonamental per al desenvolupament del nounat.  L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna de forma exclusiva fins als sis mesos d’edat i, a partir d’aquesta edat, continuar mentre s’introdueixen gradualment la resta d’aliments fins als dotze mesos, prolongant-se posteriorment el temps que la mare i el nen vulguin.  Segons l’OMS, la lactància és la manera ideal d’alimentar el nounat i suposa una base incomparable per al desenvolupament emocional i afectiu del nadó. També proporciona uns beneficis per a la mare que no es poden aconseguir amb cap altre tipus d’alimentació.  L’alimentació artificial, per molt sofisticat que seguisca el seu disseny, no pot aportar els beneficis que ofereix la lactància materna. La composició de la llet materna varia segons el seu moment de producció, adaptant-se a les necessitats nutricionals i de desenvolupament del tub digestiu del nounat.  En línies ge...

Aparell genital masculí i femení. Cures de l'embarassada

Cures de l’embarassada   Durant l’embaràs, cal realitzar unes cures senzilles que repercutiran en la salut de la mare i en la del futur fill. És indispensable anar al ginecòleg periòdicament i realitzar tots els controls i proves que es considerin necessaris (anàlisi de sang, ecografies, etc.).  Al llarg de l’embaràs, es prestarà una especial atenció als següents aspectes: – Alimentació.  S’han d’evitar aliments com la cafeïna i l’alcohol.  Els requeriments calòrics estan lleugerament augmentats i l’alimentació ha de ser variada i equilibrada.  – Exercici i activitat física.  Es pot realitzar activitat física sempre que sigui moderada.  Són recomanables activitats com la natació suau o caminar, ja que milloren el to muscular i produeixen sensació de benestar.  – Higiene corporal.  La higiene diària ha de ser l’habitual, encara que es recomana la dutxa en comptes del bany per evitar infeccions.  No es reco...

Alimentació i dietètica. Funció dels nutrients

Funcions dels nutrients   Podem classificar els nutrients segons la seva funció, que pot ser:  1. Funció energètica.  Mitjançant el catabolisme dels nutrients s’allibera energia que serà utilitzada per realitzar les funcions vitals. Els nutrients que tenen aquesta funció són:  • Hidrats de carboni. Aporten 4 kcal per cada gram metabolitzat.  • Lípids. Aporten 9 kcal per cada gram que es metabolitza.  • Proteïnes. Quan s’utilitzen per aquesta funció, aporten 4 kcal per cada gram metabolitzat.  La unitat de mesura de l’energia en nutrició és la kilocaloria (kcal), que equival a mil calories i suposa l’energia necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un litre d’aigua.  2. Funció reguladora.  Consisteix en mediar o facilitar els processos metabòlics que tenen lloc en l’organisme. Els nutrients amb aquesta funció són les vitamines i els minerals.  3. Funció plàstica.  Es tracta de renovar i co...

Aparell digestiu. Patologies del fetge i la vesícula biliar

Hepatitis. Inflamació del fetge que es caracteritza per un dany en el teixit hepàtic que produeix una insuficiència funcional.  Es produeix per diverses causes, com ara: infeccions virals, bacterianes, alcohol, fàrmacs o malalties immunitàries.  La més freqüent és, però, la d’origen viral.  Hi ha diversos tipus d’hepatitis viral, cada un dels quals es designa amb una lletra —A, B, C, D—.  Cada un es transmet de diferent manera i presenta símptomes diferents. Cirrosi hepàtica.  La cirrosi hepàtica és la conseqüència final de moltes malalties hepàtiques cròniques i porta a la pèrdua de l’arquitectura normal del fetge i una disminució progressiva de les seves funcions.  Està considerada una de les 10 causes principals de mort en els països occidentals.  Es produeix sobretot com a conseqüència de l’abús amb l’alcohol, encara que també es pot deure a altres causes, com hepatitis crònica i malaltia biliar, entre altres. Tumors. El...

Aparell urinari. Recollida de mostres

L’aparell urinari, entre altres funcions, és l’encarregat d’alliberar l’organisme de les substàncies tòxiques i de residu que s’acumulen en el torrent circulatori, eliminant-les a l’exterior a través de l’orina.  L’orina és secretada constantment per cada ronyó i recollida per la pelvis renal; d’aquí passa als urèters per arribar a la bufeta, on s’acumula fins a ser eliminada a través de la uretra. Recollida de mostres Per tal que l’anàlisi de l’orina sigui vàlida, ha de ser recollida adequadament. Una recollida incorrecta invalidaria els resultats de l’anàlisi.  El tipus de recipient utilitzat varia, però tots han d’estar nets, secs i esterilitzats. En lactants, s’utilitzen bosses amb un adhesiu que cobreix els genitals completament perquè el nen orini directament a la bossa, la qual es portarà al laboratori convenientment identificada.  Totes les mostres s’han de tapar immediatament i portar-se sense retards al laboratori o lloc d’emmagatzematge.  ...

Cures respiratòries. Fisioteràpia respiratòria

L’objectiu de la fisioteràpia respiratòria és aconseguir una millora dels símptomes del pacient, aconseguint la major capacitat física, mental i social de cada persona. La fisioteràpia respiratòria consta de: – Exercicis respiratoris.  – Mobilització de secrecions.  – Drenatges posturals.  Exercicis respiratoris  Els exercicis respiratoris es realitzaran una vegada al dia. Així s’estimula el pacient per realitzar correctament les respiracions, evitant l’aparició de complicacions com ara infeccions. 1. Objectius que es persegueixen  — Enfortir els músculs respiratoris.  — Ensenyar els moviments respiratoris (exercicis per mobilitzar els músculs diafragmàtic i intercostals correctament).  — Mobilitzar i eliminar les secrecions.  — En alguns casos, disminuir l’ansietat i l’agitació.  — Promoure l’intercanvi gasós en els pulmons.   2. Indicacions  — Pacients amb una expansió toràcica limitada, com malalts am...