Alimentació i dietètica. Funció dels nutrients

Funcions dels nutrients

Podem classificar els nutrients segons la seva funció, que pot ser:

1. Funció energètica.

Mitjançant el catabolisme dels nutrients s’allibera energia que serà utilitzada per realitzar les funcions vitals. Els nutrients que tenen aquesta funció són:

• Hidrats de carboni. Aporten 4 kcal per cada gram metabolitzat.

• Lípids. Aporten 9 kcal per cada gram que es metabolitza.

• Proteïnes. Quan s’utilitzen per aquesta funció, aporten 4 kcal per cada gram metabolitzat.

La unitat de mesura de l’energia en nutrició és la kilocaloria (kcal), que equival a mil calories i suposa l’energia necessària per elevar un grau centígrad la temperatura d’un litre d’aigua.

2. Funció reguladora.

Consisteix en mediar o facilitar els processos metabòlics que tenen lloc en l’organisme. Els nutrients amb aquesta funció són les vitamines i els minerals.

3. Funció plàstica.

Es tracta de renovar i construir nous teixits.

Els nutrients que tenen una funció plàstica són les proteïnes.

Per esbrinar la quantitat de nutrients que conté cada aliment, cal consultar les taules de composició d’aliments, que ens indiquen els grams de cada nutrient contingut per cada 100 g d’aquest aliment.

Ara podem veure els conceptes d’alimentació i nutrició:

– Alimentació.

Es defineix com la forma d’obtenir i preparar els aliments per a la seva posterior ingestió. L’alimentació pot ser oral, enteral i parenteral. L’alimentació oral es caracteritza perquè és voluntària i conscient.

– Dieta.

És el conjunt d’aliments que cada persona consumeix en una fracció de temps. Existeixen múltiples tipus de dietes en funció de l’alimentació i de l’estat de salut o malaltia de l’individu.

– Nutrició.

El concepte nutrició, des d’un punt de vista estrictament fisiològic, es refereix al conjunt de processos que pateixen els aliments en l’organisme des de la seva ingestió, digestió, absorció (pas a la sang), distribució per l’organisme i metabolisme fins a la seva eliminació.

Es caracteritza perquè és un procés involuntari i inconscient.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Anatomia del cor

El cor és un òrgan imparell de contracció involuntària que està situat en el mediastí mitjà, per darrere de l’estèrnum. Està format per quatre cavitats, que són les aurícules (dreta i esquerra) i els ventricles (dret i esquer - re). El solc auriculoventricular separa les superfícies auriculars de les ventriculars i conté les artèries coronàries, que són les encarregades de la irrigació de l’òrgan. Al cor hi entren i surten els següents vasos sanguinis: – A l’aurícula dreta hi entren les venes cava superior i inferior, ja seguisca soles o en un tronc comú, i el si coronari. – A l’aurícula esquerra hi entren les quatre venes pulmonars. – Del ventricle dret en surt l’artèria pulmonar. – L’artèria aorta surt del ventricle esquerre. El cor té forma de bota, la base de la qual, el ventricle dret, es recolza en el diafragma (base inferior) i es dirigeix cap enrere. La projecció sobre la graella costal és la següent: – El seu vèrtex es troba, en cors s...

Aparell urinari. Recollida de mostres

L’aparell urinari, entre altres funcions, és l’encarregat d’alliberar l’organisme de les substàncies tòxiques i de residu que s’acumulen en el torrent circulatori, eliminant-les a l’exterior a través de l’orina. L’orina és secretada constantment per cada ronyó i recollida per la pelvis renal; d’aquí passa als urèters per arribar a la bufeta, on s’acumula fins a ser eliminada a través de la uretra. Recollida de mostres Per tal que l’anàlisi de l’orina sigui vàlida, ha de ser recollida adequadament. Una recollida incorrecta invalidaria els resultats de l’anàlisi. El tipus de recipient utilitzat varia, però tots han d’estar nets, secs i esterilitzats. En lactants, s’utilitzen bosses amb un adhesiu que cobreix els genitals completament perquè el nen orini directament a la bossa, la qual es portarà al laboratori convenientment identificada. Totes les mostres s’han de tapar immediatament i portar-se sense retards al laboratori o lloc d’emmagatzematge. ...

Les constants vitals

1.Temperatura: Una de les funcions de l’auxiliar d’infermeria és col·laborar amb l’equip de salut en la selecció i preparació del material necessari per al correcte desenvolupament de les tècniques de medició de les constants vitals. Aquestes tècniques es poden realitzar en centres hospitalaris, equips d’atenció primària i atenció domiciliària. Les constants vitals són els paràmetres que indiquen l’estat hemodinàmic del pacient. Els cinc paràmetres considerats com a constants vitals es resumeixen en el següent esquema: CONSTANTS VITALS - Hipotèrmia < de 36 °C - Normotèrmia: 36 °C 37 °C - Hipertèrmia: Febrícula: 37,1 °C / 37,9 °C Febre o pirèxia: 38 °C / 40 °C Hiperpirèxia: > 40 °C 2. Pols: - Bradicàrdia: < 50 bpm - Normal: 60 lpm / 80 bpm - Taquicàrdia: > 100 bpm 3. Respiració: - Bradipnea: < 10 rpm - Eupnea: 14 rpm / 2...

PLE: "TBI. Tècniques Bàsiques d'Infermeria"

Buscar este blog