L’aparell urinari, entre altres funcions, és l’encarregat d’alliberar l’organisme
de les substàncies tòxiques i de residu que s’acumulen en el torrent
circulatori, eliminant-les a l’exterior a través de l’orina.
L’orina és secretada constantment per cada ronyó i recollida per la pelvis
renal; d’aquí passa als urèters per arribar a la bufeta, on s’acumula fins a
ser eliminada a través de la uretra.
Per tal que l’anàlisi de l’orina sigui vàlida, ha de ser recollida adequadament.
Una recollida incorrecta invalidaria els resultats de l’anàlisi.
El
tipus de recipient utilitzat varia, però tots han d’estar nets, secs i esterilitzats.
En lactants, s’utilitzen bosses amb un adhesiu que cobreix els
genitals completament perquè el nen orini directament a la bossa, la
qual es portarà al laboratori convenientment identificada.
Totes les mostres s’han de tapar immediatament i portar-se sense retards
al laboratori o lloc d’emmagatzematge.
La recollida de mostra variarà depenent de l’estudi sol·licitat pel metge.
Les recollides de mostres més freqüents són les següents:
– Recollida d’orina per a anàlisi sistemàtica d’orina. Es recull l’orina en
un recipient adequat i s’envia identificada al laboratori. Si el pacient
col·labora, realitza ell mateix la recollida; en cas contrari, és l’auxiliar
l’encarregat de recollir la mostra.
– Recollida de la meitat de la micció. Es recull l’orina per a cultiu quan
no hi ha sonda. D’aquesta forma, eliminem la possible contaminació de
la mostra amb microorganismes que puguin existir en àrees adjacents
del meat urinari i microorganismes que habitualment s’hostatgen en la
uretra distal. S’ha de procurar disminuir l’ansietat i incomoditat del
pacient proporcionant-li intimitat i informació.
Comentarios
Publicar un comentario