Anatomia del cor

El cor és un òrgan imparell de contracció involuntària que està situat en el mediastí mitjà, per darrere de l’estèrnum. 
Està format per quatre cavitats, que són les aurícules (dreta i esquerra) i els ventricles (dret i esquer - re).
El solc auriculoventricular separa les superfícies auriculars de les ventriculars i conté les artèries coronàries, que són les encarregades de la irrigació de l’òrgan. Al cor hi entren i surten els següents vasos sanguinis: 
– A l’aurícula dreta hi entren les venes cava superior i inferior, ja seguisca soles o en un tronc comú, i el si coronari. 
– A l’aurícula esquerra hi entren les quatre venes pulmonars. 
– Del ventricle dret en surt l’artèria pulmonar. 
– L’artèria aorta surt del ventricle esquerre.

El cor té forma de bota, la base de la qual, el ventricle dret, es recolza en el diafragma (base inferior) i es dirigeix cap enrere. La projecció sobre la graella costal és la següent:

– El seu vèrtex es troba, en cors sans, a l’alçada del cinquè espai intercostal esquerre i de la línia mamària mitjana, provocant una impressió en el pulmó esquerre anomenada impressió cardíaca. 

– L’extrem dret el forma l’aurícula dreta, que se situa entre el tercer i sisè cartílags costals drets. 

– L’extrem esquerre està format pel ventricle esquerre i l’aurícula esquer - ra. 

Al cor hi ha un envà denominat septe, que separa l’òrgan en dues meitats funcionals, anomenades cor dret i cor esquerre. 

Aquest envà es pot dividir en dues parts, que són: 

– Envà interauricular. Separa entre si ambdues aurícules i està format per dos segments que s’uneixen entre si en el moment del naixement. Si això no ocorre, es produiran patologies d’intercanvi de sang entre ambdues aurícules. 

– Envà interventricular. És l’envà que separa entre si ambdós ventricles. 

Al contrari que l’interauricular, aquest és únic. 

Existeixen altres envans que separen aurícules de ventricles, els quals, a diferència dels anteriors, no són complets sinó que estan perforats per un sistema de vàlvules que serveixen per dirigir el flux de sang en les direccions adequades. Aquestes vàlvules són: 

– Vàlvules auriculoventriculars. 

Se’n distingeixen dues: 

• Vàlvula tricúspide, anomenada així per presentar tres pics. Separa l’aurícula dreta del ventricle dret. 

• Vàlvula mitral o bicúspide, anomenada així perquè recorda la mitra dels bisbes. Separa les dues cavitats esquerres. 

– Vàlvules arterials, anomenades també semilunars degut a la seva forma. Se situen en el con d’ejecció d’ambdues artèries. 

Aquest sistema valvular està regulat per un sistema muscular que forma part de la musculatura del cor i que, per tant, és de contracció involuntà- ria. 

Es tracta dels músculs papil·lars (anomenats així per la seva forma allargada), dels quals n’hi ha de tres tipus, que es classifiquen en músculs de primer, de segon i de tercer ordre en funció de la seva mida

Aquests músculs tiren d’unes fibres de teixit conjuntiu que, unides a l’extrem de les vàlvules, permeten la seva obertura i tancament.

El cor està dins d’una “bossa” de teixit conjuntiu que el recobreix en la seva totalitat, prolongant-se fins a la sortida dels grans vasos, i que s’anomena pericardi. 

Aquest té dues capes: 

– Capa externa o parietal. És una capa dura de consistència fibrosa. 

– Capa interna o visceral. És una capa serosa. 

Entre ambdues capes hi ha un espai virtual que conté mínimes quantitats d’una secreció pericàrdica, la missió de la qual és lubricar i amortir la fricció del cor en els seus moviments de contracció i relaxació. 

El cor pròpiament dit està format per tres capes que, de fora cap endins, són: 

– Epicardi. Capa de teixit conjuntiu i greix que recobreix el cor. 

– Miocardi. És la capa muscular, més gruixuda en els ventricles —sobretot en l’esquerre— que en les aurícules. 

La raó que això seguisca així es deu al fet que els ventricles són els encarregats d’enviar la sang a l’exterior, de manera que la seva capa muscular ha de ser més potent. Això és encara més sorprenent en l’esquerre, ja que en parteix la sang a zones molt allunyades del cos, d’aquí que aquest múscul estigui més desenvolupat. 

– Endocardi. Capa prima que recobreix les cavitats cardíaques per dins, així com els músculs papil·lars i totes les estructures intracardíaques.