Cures del nounat. Lactància materna

Lactància materna 

L’alimentació és la base fonamental per al desenvolupament del nounat. L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna de forma exclusiva fins als sis mesos d’edat i, a partir d’aquesta edat, continuar mentre s’introdueixen gradualment la resta d’aliments fins als dotze mesos, prolongant-se posteriorment el temps que la mare i el nen vulguin. 

Segons l’OMS, la lactància és la manera ideal d’alimentar el nounat i suposa una base incomparable per al desenvolupament emocional i afectiu del nadó. També proporciona uns beneficis per a la mare que no es poden aconseguir amb cap altre tipus d’alimentació. 

L’alimentació artificial, per molt sofisticat que seguisca el seu disseny, no pot aportar els beneficis que ofereix la lactància materna. La composició de la llet materna varia segons el seu moment de producció, adaptant-se a les necessitats nutricionals i de desenvolupament del tub digestiu del nounat. 

En línies generals, podem dir que: 

– Els primers 12 dies segrega calostre, un líquid groc, ric en proteïnes, vitamines i immunoglobulines (proteïnes del sistema immunitari, defenses). 

– Entre el 13è i el 30è dies, segrega llet de transició, amb menys proteïnes i més greix i lactosa que el calostre, aportant un alt nivell calòric. 

– A partir del segon mes, segrega la llet definitiva. 

L’inici de la lactància s’ha de realitzar en les primeres hores del postpart, evitant preses de sèrum o biberons. Això afavoreix el contacte mare-fill. A més, la succió per part del nadó suposa el primer estímul per a la secreció làctia. 

La lactància materna es pot realitzar a demanda o controlada. Sol ser la mare la que elegeix en funció de l’opinió del seu pediatra. 

En la lactància a demanda, no s’ha d’esperar que el bebé plore: si està despert, buscant o amb un increment d’activitat, se li ha d’oferir el pit ja que, quan el nen està irritable, l’alletament resulta més difícil. 

En les primeres setmanes, fins que la lactància estigua ben establerta, s’ha de despertar i posar a mamar el bebé si no es desperta a les 4 hores d’haver mamat. 

En la lactància controlada, s’estableixen preses cada tres hores, independentment del fet que el nen estigui despert o no. 

En ambdós casos, en bebés de pes normal i sense complicacions, cal establir una pausa nocturna de sis hores, si és possible, per afavorir el descans de la mare i del bebé. 

La lactància a demanda és més fàcil d’establir i sembla tenir més avantatges, almenys en el primer mes, ja que si el nadó menja quan vol està més tranquil.