Ir al contenido principal

Aparell digestiu. Patologies del fetge i la vesícula biliar

Hepatitis.
Inflamació del fetge que es caracteritza per un dany en el teixit hepàtic que produeix una insuficiència funcional. 
Resultado de imagen de fetge dibujoEs produeix per diverses causes, com ara: infeccions virals, bacterianes, alcohol, fàrmacs o malalties immunitàries. 
La més freqüent és, però, la d’origen viral. 
Hi ha diversos tipus d’hepatitis viral, cada un dels quals es designa amb una lletra —A, B, C, D—. 
Cada un es transmet de diferent manera i presenta símptomes diferents.


Cirrosi hepàtica. 

La cirrosi hepàtica és la conseqüència final de moltes malalties hepàtiques cròniques i porta a la pèrdua de l’arquitectura normal del fetge i una disminució progressiva de les seves funcions. 
Està considerada una de les 10 causes principals de mort en els països occidentals. 
Es produeix sobretot com a conseqüència de l’abús amb l’alcohol, encara que també es pot deure a altres causes, com hepatitis crònica i malaltia biliar, entre altres.


Tumors. El més habitual és l’anomenat hepatocarcinoma, que és un tumor maligne que es presenta en persones que ja tenen alguna malaltia hepàtica, com cirrosi o hepatitis crònica produïda pels virus del tipus B o C. 



Càlcul o litiasi biliar. 

És la formació de material sòlid en la vesícula biliar o el conducte biliar comú. Els càlculs estan formats per colesterol o altres substàncies que es troben a la vesícula biliar. Es poden presentar com un càlcul gran o molts de petits. Produeix còlics (dolor intens produït per espasmes) a la part superior dreta de l’abdomen, intolerància als aliments greixosos, nàusees i vòmits.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Anatomia del cor

El cor és un òrgan imparell de contracció involuntària que està situat en el mediastí mitjà, per darrere de l’estèrnum.  Està format per quatre cavitats, que són les aurícules (dreta i esquerra) i els ventricles (dret i esquer - re). El solc auriculoventricular separa les superfícies auriculars de les ventriculars i conté les artèries coronàries, que són les encarregades de la irrigació de l’òrgan. Al cor hi entren i surten els següents vasos sanguinis:  – A l’aurícula dreta hi entren les venes cava superior i inferior, ja seguisca soles o en un tronc comú, i el si coronari.  – A l’aurícula esquerra hi entren les quatre venes pulmonars.  – Del ventricle dret en surt l’artèria pulmonar.  – L’artèria aorta surt del ventricle esquerre. El cor té forma de bota, la base de la qual, el ventricle dret, es recolza en el diafragma (base inferior) i es dirigeix cap enrere. La projecció sobre la graella costal és la següent: – El seu vèrtex es troba, en cors s...

Aparell urinari. Recollida de mostres

L’aparell urinari, entre altres funcions, és l’encarregat d’alliberar l’organisme de les substàncies tòxiques i de residu que s’acumulen en el torrent circulatori, eliminant-les a l’exterior a través de l’orina.  L’orina és secretada constantment per cada ronyó i recollida per la pelvis renal; d’aquí passa als urèters per arribar a la bufeta, on s’acumula fins a ser eliminada a través de la uretra. Recollida de mostres Per tal que l’anàlisi de l’orina sigui vàlida, ha de ser recollida adequadament. Una recollida incorrecta invalidaria els resultats de l’anàlisi.  El tipus de recipient utilitzat varia, però tots han d’estar nets, secs i esterilitzats. En lactants, s’utilitzen bosses amb un adhesiu que cobreix els genitals completament perquè el nen orini directament a la bossa, la qual es portarà al laboratori convenientment identificada.  Totes les mostres s’han de tapar immediatament i portar-se sense retards al laboratori o lloc d’emmagatzematge.  ...

Les constants vitals

1.Temperatura:  Una de les funcions de l’auxiliar d’infermeria és col·laborar amb l’equip de salut en la selecció i preparació del material necessari per al correcte desenvolupament de les tècniques de medició de les constants vitals.  Aquestes tècniques es poden realitzar en centres hospitalaris, equips d’atenció primària i atenció domiciliària.  Les constants vitals són els paràmetres que indiquen l’estat hemodinàmic del pacient. Els cinc paràmetres considerats com a constants vitals es resumeixen en el següent esquema: CONSTANTS VITALS  - Hipotèrmia < de 36 °C - Normotèrmia: 36 °C 37 °C   - Hipertèrmia:       Febrícula: 37,1 °C / 37,9 °C        Febre o pirèxia: 38 °C / 40 °C        Hiperpirèxia: > 40 °C  2. Pols: - Bradicàrdia: < 50 bpm  - Normal: 60 lpm / 80 bpm  - Taquicàrdia: > 100 bpm 3. Respiració: - Bradipnea: < 10 rpm  - Eupnea: 14 rpm / 2...